Què és un POUM?

imatge PGOU.jpg

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una norma de gran importància, que ordena urbanísticament la ciutat i el seu terme municipal i dissenya el seu desenvolupament i creixement futurs sota criteris de sostenibilitat.  L’objectiu bàsic del POUM és garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi, a partir de la definició d’un model que tingui en compte:

  1. La utilització eficient del sòl com a recurs natural no renovable
  2. Les necessitats socials i econòmiques del municipi
  3. La protecció del medi ambient
  4. La protecció del patrimoni cultural

El POUM fa previsions i estableix regulacions en diferents matèries: ordenació dels espais públics (carrers, places, etc.) i de les construccions, habitatge, infraestructures, equipaments públics (escoles, centres de salut…), patrimoni arquitectònic, mobilitat, espais lliures i zones verdes i protecció del medi natural. Classifica les diverses parts del terme municipal en sòl urbà, urbanitzable (apte per a la seva transformació en sòl urbà) i no urbanitzable (que no pot ser urbanitzat i ha de gaudir d’una protecció especial), i estableix els usos i les activitats que es poden dur a terme en cadascun d’ells.

Així doncs, el POUM és el document legal  que permet establir quins han de ser els usos del sòl del municipi, establint què es pot fer i què no es pot fer en el mateix. Per exemple, el POUM defineix  on i què es pot construir, quins  terrenys han de mantenir-se com a espais naturals o agrícoles, on es situen les noves infraestructures, o bé on s’han d’ubicar els serveis per a la comunitat (escoles, centres esportius i culturals…), entre d’altres qüestions.

Actualment, el municipi de La Garriga ha iniciat els treballs de redacció de l’Avanç del POUM, un document genèric que forma part de la redacció del POUM i que posa de manifest les intencions i els eixos principals del creixement i el desenvolupament del municipi, establint els criteris, escenaris i alternatives a partir dels quals es construirà el model de poble desitjat.

 

La redacció de l’Avanç del POUM: un procés compartit

La legislació que té com a objecte la regulació de l’urbanisme en el territori de Catalunya, es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible i també fa una aposta perquè l’urbanisme sigui fruit del treball conjunt de la comunitat. Per aquesta raó, els processos de redacció del POUM, entre d’altres, han d’estar sotmesos a publicitat i a la participació ciutadana en la seva definició.

Per aquest motiu l’Ajuntament de la Garriga impulsa, en el marc de la redacció de L’Avanç del POUM, un procés participatiu conduït per l’empresa Espai d’Anàlisi Social, SL (EDAS), integrada dins l’equip redactor del POUM.

Quin és l’objectiu de la participació ciutadana?

La participació ciutadana és un mitjà per aprofundir la democràcia representativa, creant nous canals que afavoreixin la intervenció directa de la ciutadania en els assumptes públics. Segons aquesta perspectiva podríem definir la participació ciutadana, en sentit ample, com el conjunt de mecanismes que afavoreixen la incorporació dels ciutadans i ciutadanes al procés de presa de decisions en els afers públics i col·lectius. Participar és construir col·lectivament.

Tot i així, la democràcia participativa no és un sistema alternatiu a la democràcia representativa. El fet d’obrir un procés participatiu no implica que el representant polític com a agent que està legitimat per a prendre decisions, sigui substituït. En el nostre sistema polític la decisió no recau a la ciutadania. El representant polític, si ho considera adient, pot arribar a decidir vincular la seva decisió final a la voluntat expressada per la ciutadania, però, en cap cas, són els ciutadans els que prenen la decisió. En aquest sentit, l’objecte de la participació ciutadana no és decidir, sinó expressar les pròpies opinions per a influir en la pressa de decisions, i que el resultat final sigui fruit de les aportacions de tothom.

En aquest sentit, la participació en els afers públics reclama un alt sentit de responsabilitat i de generositat, donat que l’acord s’assoleix  gràcies a la renúncia de posicionaments propis i l’acceptació d’aquells que ens són aliens.  Amb aquest esperit, i amb la voluntat d’escoltar els altres es fa possible la construcció del fet col·lectiu.

L’objectiu final de la participació ciutadana és la implicació i la corresponsabilització de tots els agents (polítics, tècnics i ciutadans organitzats i no organitzats) en la construcció compartida d’allò públic. Això implica encetar una nova manera de treballar conjuntament, en la que cal aprendre a explicar les nostres idees, a escoltar els altres, a debatre, a negociar i a sumar esforços per tal d’avançar plegats per millorar el nostre entorn. Es un exercici de democràcia basat en el diàleg de tots els agents, que cerca millorar la gestió dels afers públics.

És difícil participar? Cal tenir coneixements tècnics?

Un dels principis bàsics de la democràcia participativa en general, i de les metodologies participatives en particular, és el trencament amb la idea d’”experts”: o tots som experts, o no ho és ningú. Tothom és expert  en  conviure en societat o, si més no, en conèixer les necessitats i problemes que comporta. Per tant, els diagnòstics i les intervencions no poden passar únicament pels tècnics: enfront dels experts temàtics tenim un altre tipus d’experts, els convivencials. El ciutadà pot aportar un coneixement molt valuós, fruit de la seva experiència diària amb el seu entorn, que en ocasions pot escapar-se al tècnic. En aquest sentit, el procés participatiu desenvolupa diferents mecanismes, tècniques i dinàmiques que cerquen facilitar la participació de tothom i volen afavorir que tots els discursos i idees tinguin cabuda en el debat.

Edas planol.jpg